作者: Jonàs Oliva Palau
DOI:
关键词:
摘要: El decaiment de l'avet (Abies alba) va comencar als anys 90 Pirineus espanyols sense unacausa clara que l'expliques. Les condicions climatiques la darrera part del segle XX semblen estar associades al comencament d'aquest fenomen. Paral·lelament processos decaiment, apareixen nombroses alertes plagues i patogens afecten aquests boscos, fet fa necessari coneixer relacio entre agents biotics l'actual decaiment. Els han estat utilitzats per l'home durant segles; gestio dinamica dels Pirineus, ser tambe considerats quan es preten i) entendre si les ambientals, forestal estan a l'avet, parant especial atencio paper determinats com ara Viscum album, Armillaria, Heterobasidion annosum Melampsorella caryophyllacearum puguin tenir en el proces, mitjancant; ii) l'estudi seva epidemiologia identificacio quina associada incidencia severitat.Es van mesurar 29 parcel·les escollides l'atzar avetoses Pirineus. A cada una arbres presencia o plagues. Es vamesurar, tambe, d'Armillaria H.annosum l'interior arbres, mitjancant cultiu cilindres fusta extrets tronc. soques morts. els morts estimar composicio d'especies arbories hi havia un passat. 42 variables tal descriure ambientals s'havia dut terme parcel·les. recollir mostres d' Armillaria H. annosum, cultivar identificar tecniques moleculars d'analisi l'ADN. Per examinar algunes hipotesis plantejades emprar models mixtos no lineals causa falta normalitat correlacio espacial dades. Un 15% 10% avets estaven defoliats clorotics, respectivament. l'estrat dominant eren presentaven mes Cap caracteristica massa trobar arbres. observar augmentat area basimetrica ultims pins (Pinus sylvestris P. uncinata) n'havien perdut. perdues d'area ser, majoria casos, degudes augments faig (Fagus sylvatica); aquest associat danys sobre regeneracio d'avet produits ungulats. La V. album veure mortalitat l'avet. En boscos purs dispersat facilment dins pero masses mixtes dispersio semblava significativament reduida. abietinum identificat severitat era alta aquells on tallades havien afectat major percentatge respecte altres especies forestals. amb album. gran dos apareixien junts. rovell M. caryphyllacearum Aquest fong comu plantes tolerants l'ombra sotabosc. A. cepistipes l'especie genere frequent avetoses. ostoyae frequentment situades altitud, estava colonitzant rapidament tipus bosc. relativament baix evident dominants massa, cosa suggereix podria tractar d'aquells deixats despres llavor. sembla patogen important l'augment temperatura haver afavorida abietinum. notable pi avet. unes millors infectar tancades obertes. augment sequera ha incitatel general afavorit predisposat decaure. L'augment diversitat reduccio competencia s'haurien d'examinar possibles augmentar salut d'aquests boscos.