Deu mil anys de geohistòria ambiental al Pirineu central català

摘要: La ferma conviccio en el fet que territori i paisatge son l'herencia d'unes relacions establertes entre la societat medi natural, les quals amb pas del temps s'han representat de diferents maneres sobre l'espai, ha permes plantejar una recerca basada l'estudi registres ambientals documentals explicatius d'aquests canvis (geohistoria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi estat descriure, analitzar interpretar consequencies d'aquestes transformacions a partir evolutiu seva vegetacio. Aixi, volgut identificar principals pertorbacions naturals i/o humanes l'origen dels explicar seves tres eixos explicatius: 1) El coneixement composicio, estructura biomassa forestal actual l'area d'estudi. 2) L'estudi variacions climatiques durant periode considerat. 3) L'explicacio construccio com resultat interaccio natural al llarg temps. L'ambit d'estudi escollit: Pirineu central catala, assolir aquests objectius, si be necessari dissenyar metodologia variada combines tecniques per tal d'abastar un temporal (els darrers 10.000 anys). Per aixo, servir paleogeografiques basades restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) d'altres fonts tipus documental directes indirectes (escrites, grafiques orals), enriquit aportacions disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, l'element d'atencio tota l'ambit servit mesura avaluar intensitat veure quin seu grau d'afectacio historia. Els resultats han distingir clarament grans formacions estables dominants l'espai forestal: bedollar (Betula sp.), fa 9000 6200 anys cal BP, s'ha considerat formacio estable paraclimacica, simbol continentalitat, tot l'any 7800 BP forma mixta l'avet. L'avetosa (Abies alba), 2800 que, inicialment adaptacio vegetacio clima, etapa consolidacio ja no pogut desvincular d'una activitat humana creixent 5200 BP. L'avet, mes, indicador aportar noves dades sentit temporalitat colonitzacio especie als Pirineus meridionals. pineda pi roig (Pinus sylvestis), l'actualitat indici relativitzar importancia clima respecte l'activitat humana. I es l'especialitzacio vers diverses activitats economiques, mostrat fort condicionant presencia pi. destacat ramaderia l'Edat Mitjana metal·lurgica (segles XVIII XIX) els modeladors actual. demostrat com: A) modifica tant, pot estudiar sense tenir compte suma d'impactes humans preterits responsables evolucio. B) mes determinar desenvolupament vegetacio, juga rol fonamental antropiques determina l'ocupacio l'alta muntanya pirinenca. C) individual o col·lectiu totes economiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura metal·lurgia) "modernes" (activitats turistiques), pero drastics donen determinada economica.